Autoavaluació

Arribat aquest punt final de l’assignatura, pense que es positiu per a nosaltres, els alumnes, fer un petit recordatori d’allò que ha suposat per a nosaltres el quatrimestre i, concretament, el temps dedicat a l’assignatura de l’educació expressiva

Des d’un primer moment vaig dipositar molta il·lusió amb la matèria ja que és un tema que, prèviament, havia estudiat amb la realització del cicle T.A.F.A.D, aleshores no em venia de nou, i ja tenia uns coneixements previs de la matèria, a més que eixos conceptes i coneixements m’agradaven. A més i com vaig publicar al meu blog, sempre he tingut una estreta relació amb aquesta matèria, ja des de ben menut era membre del grup de teatre de l’escola i sovint, fèiem representacions. Això ha suposat una motivació extra per tal de superar-me de les meues experiències prèvies, i així, poc a poc, anar creixent dins d’aquest desconegut àmbit per a la societat.  

Mitjançant eixa motivació, crec que m’he implicat bastant en el desenvolupament de les classes. Durant els treballs en petit grup dins de l’aula he sigut participatiu i crític, i sempre respectant l’opinió de tots els meus companys de dins i fora del grup. Al treball de grup final, crec que he dut sempre una bona aportació de les meues experiències en les meues estades en altura, a més d’estar obert a noves aportacions i a rebre una visió diferent, més enfocada al rendiment.

Pot ser, tot no siga bo, ja que la meua motivació i la bona participació són minvades per algunes faltes d’assistència. Aquestes absències són provocades per la llunyania de la universitat de la meua residencia i també, per algunes petites lesions que he patit al llargs d’aquestos tres mesos.

Respecte al blog, podria dir que l’he tingut un poc abandonat. Però això sí, he publicat totes les activitats que se m’han demanat a temps, i d’altra banda no l’he completat molt amb reflexions pròpies o vídeos d’activitats de classe. La meua falta de temps crec que ha sigut la clau per no poder desenvolupar el blog com havera vullgut.

Malgrat tot, crec que un bona nota seria per a mi un 7´5, ja que eixa motivació, experiències prèvies amb els conceptes i la participació, tant a l’aula i al grup, estan per damunt d’aquestes faltes d’assistència. a més de l'esforç amb les representacions i els diferents assajos. Arriba l’estiu i crec que aquesta assignatura m’ha servit per tindre una nova consciencia de l’educació física, i aquesta està  per damunt de temes esportius, de rendiment o competició. 

Projecte CARETOS

Ací us deixe l'ultima malifeta que hem dut a terme amb els companys de classe! Espere que agrade i que provoque algun que altre somriure!

"Bienvenido Mr. Marshall"

Aquest és un projecte en el qual hem imitat alguns segons d'una pel·lícula. La pel·lícula escollida és un clàssic del cinema Espanyol, dirigida pel Valencià Luís Garcia Berlanga, i interpretada per José Isbert i Manolo Moran, és tracta de la comèdia "Bienvenido Mr Marshall"

En aquesta ocasió Joan Serra interpreta el paper de l'Alcalde de Villar del Rio, i Voro Vinyoles interpreta a Manolo el principal ajudant del cap de l'ajuntament.

L'escena interpretada és un discurs dels dos principals responsables de la benvinguda dels americans, en el qual fan una "crida" i intenten convèncer a tots els ciutadans que els Americans durant molts diners i  a més, que intenen ignorar a Don Luis, un ciutadà que s'oposa totalment a la benvinguda. Cal que s'observe totalment el discurs sencer, i així el espectador podrà posar-se totalment amb la situació del dicurs ja que, els alumnes en aquest cas , tan sols interpreten l'ùltima part del discurs. 

Pràctica simultanietat

Ací us deixe un video on podeu vore una pràctica habitual a les classes d'educació físiques expressives. Podeu trobar als alumnes  Toni, Fede i jo, Joan, realitzant una xicoteta coreografia dels conceptes pràcticats a classe: simultanietat i girs.

Tomàs Motos Teruel, la dramatització com a eina pedagògica.

Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació. Premi Extraordinari (Universitat de València). Llicenciat en Psicologia, llicenciat en Pedagogia, Mestre. Premi Nacional d'Investigació educativa en 1985 (Accèssit). Professor Titular jubilat de Disseny, desenvolupament i innovació del currículum al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. Professor del Màster Internacional de Creativitat (MICAT) i del Màster de Gestió Cultural. Director del Postgrau Teatre en l'Educació. Estratègies dramàtiques en l'ensenyament i en la intervenció sociocultural. Ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat i participat en congressos nacionals i internacionals sobre Creativitat, Expressió Corporal i Teatre en l'Educació.

Autor de més d'una vintena de llibres, capítols de llibres i materials didàctics. També ha escrit nombrosos articles sobre Didàctica de la Dramatització-Teatre, Expressió corporal, Creativitat, Didàctica de la Llengua i la Literatura i Teatre Aplicat.

Ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat i participat en congressos nacionals i internacionals sobre Creativitat, Expressió Corporal i Teatre en l'Educació. Ha escrit una vintena de llibres i capítols de llibres i uns trenta articles.

Quan es presenta una persona amb aquest nombrós cartell de diferents títols i professions, de seguida penses en la dura tasca que realitza aquesta persona per a la nostra societat. En el cas de Tomàs Motos, podem dir que es un dels grans professors de la nostra Universitat, sempre adherit al tema de la dramatització, i sempre investigant i escrivint per millorar el futur del teatre i de l’art dramàtic.

D’ell podem destacar algun dels seus llibres, com és el cas de: De Freire a Boal, escrit conjuntament amb Tania Baraúna. El llibre ens parla del teatre del oprimit, un concepte que va nàixer de la mà del dramaturg, actor i director Augusto Boal. Aquest Brasiler va definir aquest teatre com: “el teatre de les classes oprimides i per als oprimits, per desenvolupar una lluita contra estructures opressores". El Teatre de l'Oprimit reben influència del Teatre Èpic de Bertolt Brecht i de la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire. Motos i Baraúna, al seu llibre, recullen de forma teòrica però també pràctica , la tasca de la Pedagogia de l'Oprimit desenvolupada per Paulo Freire , i el plantejament i totes les propostes pràctiques que sorgeixen del Teatre de l'Oprimit d'Augusto Boal . De Freire a Boal , un camí moltes vegades recorregut per als que es dediquen a la Pedagogia de l'Expressió , per primera vegada analitzat, estructurat i explicat en un llibre de fàcil lectura i amb multitud de propostes pràctiques .

Altre llibre que podem destacar és:  Teatre per al canvi personal, Dramateràpia. Motos ens explica que s'entén per dramateràpia ( DT ) l'ús de les activitats teatrals amb finalitats terapèutiques aplicades a l'àmbit clínic i social amb grups i persones . Com la resta de modalitats del teatre aplicat , la DT també es troba en entorns comunitaris i es refereix a l'exploració de temes socials i a la implementació d'accions que busquen la millora del sofriment i l'opressió. Es tracta , doncs , d'una disciplina que també utilitza els processos dramàtics per contribuir a la recuperació de pacients que pateixen malalties mentals . El seu objectiu principal és l'ús intencional d'aspectes del drama i el teatre en els processos terapèutics , però també són utilitzades altres formes artístiques .

Com es pot observar, aquest autor no és un simple mestre, sinó que allò que escriu i allò que planteja a les seues classes i llibres és utilitzat per millorar el funcionament de la societat o d’un individu mitjançant la dramatització i el teatre. És un aspecte que ens sorprèn, com amb la representació es poden arribar fins finalitats terapèutiques i tractar diferents trastorns que poden sorgir en un grup de gent o una persona qualsevol.

 També, el nostre Tomás Motos  realitza una gran tasca en el postgrau de la Universitat de València. Es tracta, d’un postgrau molt atractiu (en el qual Tomàs Motos es el director) que ja compta amb un quans anys d’experiència, en el qual pots obtindre la titulació de pedagogia teatral. La qual es fonamenta en la interrelació dinàmica de les diferents formes expressives i en la necessitat de portar a la pràctica els nous corrents que propugnen la unió del pedagog i de l'artista dins de l'ensenyament. En aquest sentit, es recolza sobre tres eixos bàsics: la creativitat, la interdisciplinarietat i l'expressió.

http://www.postgradoteatroeducacion.com/

I finalment, ens agradaria acabar amb una cita publicada a uns dels seus llibres: “"Actors som tots nosaltres, i ciutadà no és aquell que viu en societat: és qui la transforma!" (Boal 2009). 

                                  ací ús deixe un petit fragment d'un exemple de Teatre del oprimit. 

https://www.youtube.com/user/avecteatre (aquest link és el canal de youtube del postgrau)

Estreta relació

Ja des de ben menut puc dir que he estat molt lligat a l’educació física expressiva. A l’escola on vaig cursar l’educació primària i l’e.s.o hi havia un mestre que li agradava molt el teatre i la dramatització. Aleshores, en sisè, sempre organitzava una petita obra per donar per finalitzada l’etapa la primària, i en el meu cas, vaig ser jo el protagonista principal d’aquella obra inventada pel nostre mestre on apareixien uns follets que feien malifetes a un camperol Valencià. Més tard, vaig continuar experimentant experiències amb el teatre a l’etapa de l’e.s.o, ja que aquest mateix mestre va muntar un grup de teatre a l’escola i em va demanar que formara part. En aquest grup de teatre vàrem representar diverses obres, però cal destacar “El retablo de las maravillas” de Miguel de Cervantes i “Fuenteovejuna” de Lope de Vega. Varen ser dues bores molt pesades i llargues, però que vaig gaudir molt amb les representacions i els diferents assajos al teatre de l’escola.

A l’educació física, també podem dir que he tingut contacte amb l’expressió. Per sort, he trobat mestres que han impartit l’expressió a les seues classes d’educació física. En l’e.s.o , tots els anys, fèiem diverses representacions d’acrogimnàsia mesclada amb el ball i l’expressió. Uns anys després, vaig cursar el T.A.F.A.E, i evidentment que també vaig experimentar amb l’expressió. Al cicle vàrem fer una unitat didàctica d’expressió corporal, en la qual hi havien dues representacions, una individual i altra col·lectiva. Finalment i amb l'entrada a la facultat de magisteri, també he pogut fer alguna xicoteta pràctica d'expressió. Com la representació que férem l'any passat a l'assignatura de Ciències Naturals, on explicàrem l'aparell digestiu d'una manera molt especial, (vídeo).

És molt gratificant  eixa sensació amb que et quedes quan acabes la representació, sabent que has donat tot el que portes dins.  Tots eixos mesos de preparació que acaben en dos  diminuts minuts i, quan acabes, sols vols que el cicle torne a començar de nou, és a dir, tornar a preparar altra.  

Benvinguda al blog.

Aquest és el meu xicotet racó de l'assignatura, espere gaudir molt d'aquesta i perdre la vergonya prompte... que hi ha massa al món!