Doctor en Filosofia i Ciències de
l'Educació. Premi Extraordinari (Universitat de València). Llicenciat en
Psicologia, llicenciat en Pedagogia, Mestre. Premi Nacional d'Investigació
educativa en 1985 (Accèssit). Professor Titular jubilat de Disseny,
desenvolupament i innovació del currículum al Departament de Didàctica i
Organització Escolar de la Universitat de València. Professor del Màster
Internacional de Creativitat (MICAT) i del Màster de Gestió Cultural. Director
del Postgrau Teatre en l'Educació. Estratègies dramàtiques en l'ensenyament i
en la intervenció sociocultural. Ha impartit nombrosos cursos de formació del
professorat i participat en congressos nacionals i internacionals sobre
Creativitat, Expressió Corporal i Teatre en l'Educació.
Autor de més d'una vintena de
llibres, capítols de llibres i materials didàctics. També ha escrit nombrosos
articles sobre Didàctica de la Dramatització-Teatre, Expressió corporal,
Creativitat, Didàctica de la Llengua i la Literatura i Teatre Aplicat.
Ha impartit nombrosos cursos de
formació del professorat i participat en congressos nacionals i internacionals
sobre Creativitat, Expressió Corporal i Teatre en l'Educació. Ha escrit una
vintena de llibres i capítols de llibres i uns trenta articles.
Quan es presenta una persona amb
aquest nombrós cartell de diferents títols i professions, de seguida penses en
la dura tasca que realitza aquesta persona per a la nostra societat. En el cas
de Tomàs Motos, podem dir que es un dels grans professors de la nostra
Universitat, sempre adherit al tema de la dramatització, i sempre investigant i
escrivint per millorar el futur del teatre i de l’art dramàtic.
D’ell podem destacar algun dels
seus llibres, com és el cas de: De Freire a Boal, escrit conjuntament
amb Tania Baraúna. El llibre ens parla del teatre del oprimit, un concepte que
va nàixer de la mà del dramaturg, actor i director Augusto Boal. Aquest
Brasiler va definir aquest teatre com: “el teatre de les classes oprimides i
per als oprimits, per desenvolupar una lluita contra estructures
opressores". El Teatre de l'Oprimit reben influència del Teatre Èpic
de Bertolt Brecht i de la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire. Motos i Baraúna,
al seu llibre, recullen
de forma teòrica però també pràctica , la tasca de la Pedagogia de l'Oprimit
desenvolupada per Paulo Freire , i el plantejament i totes les propostes
pràctiques que sorgeixen del Teatre de l'Oprimit d'Augusto Boal . De Freire a
Boal , un camí moltes vegades recorregut per als que es dediquen a la Pedagogia
de l'Expressió , per primera vegada analitzat, estructurat i explicat en un
llibre de fàcil lectura i amb multitud de propostes pràctiques .
Altre llibre que podem destacar
és: Teatre per al canvi personal,
Dramateràpia. Motos ens explica que s'entén per dramateràpia ( DT ) l'ús de
les activitats teatrals amb finalitats terapèutiques aplicades a l'àmbit clínic
i social amb grups i persones . Com la resta de modalitats del teatre aplicat ,
la DT també es troba en entorns comunitaris i es refereix a l'exploració de
temes socials i a la implementació d'accions que busquen la millora del
sofriment i l'opressió. Es tracta , doncs , d'una disciplina que també utilitza
els processos dramàtics per contribuir a la recuperació de pacients que
pateixen malalties mentals . El seu objectiu principal és l'ús intencional
d'aspectes del drama i el teatre en els processos terapèutics , però també són
utilitzades altres formes artístiques .
Com es pot observar, aquest autor
no és un simple mestre, sinó que allò que escriu i allò que planteja a les seues
classes i llibres és utilitzat per millorar el funcionament de la societat o d’un
individu mitjançant la dramatització i el teatre. És un aspecte que ens sorprèn,
com amb la representació es poden arribar fins finalitats terapèutiques i
tractar diferents trastorns que poden sorgir en un grup de gent o una persona
qualsevol.
També, el nostre Tomás Motos realitza una gran tasca en el postgrau de la
Universitat de València. Es tracta, d’un postgrau molt atractiu (en el qual
Tomàs Motos es el director) que ja compta amb un quans anys d’experiència, en
el qual pots obtindre la titulació de pedagogia teatral. La qual es fonamenta
en la interrelació dinàmica de les diferents formes expressives i en la
necessitat de portar a la pràctica els nous corrents que propugnen la unió del
pedagog i de l'artista dins de l'ensenyament. En aquest sentit, es recolza
sobre tres eixos bàsics: la creativitat, la interdisciplinarietat i
l'expressió.
I finalment, ens agradaria acabar
amb una cita publicada a uns dels seus llibres: “"Actors som tots
nosaltres, i ciutadà no és aquell que viu en societat: és qui la
transforma!" (Boal 2009).
ací ús deixe un petit fragment d'un exemple de Teatre del oprimit.
https://www.youtube.com/user/avecteatre (aquest link és el canal de youtube del postgrau)
